dijous, 3 d’abril del 2014

L'ESCOLA DE PARES, UNA OPORTUNITAT PER AL CREIXEMENT DEL BEBÈ

L'arribada d'un nadó a la família suposa una enorme responsabilitat. A banda de la necessitat de l'aliment, de la cura o de l'afecte, és important també tenir en compte la necessitat del desenvolupament cognitiu. El potencial d'un bebè al néixer és immens i de la quantitat d'estímuls que rebi en els primers anys de la seva vida en dependrà en part el creixement dels seus circuits neuronals. Actualment, especialistes en diferents àmbits del món infantil (metges, neuròlegs, psiquiatres, pedagogs, investigadors...) estan d'acors en que els primers anys de la vida d'un nen són decisius per al desenvolupament de la seva capacitat cerebral, perquè és el període en què s'estableixen les connexions neuronals. Més enllà de les funcions bàsiques que poden dur a terme les neurones preparades per aquesta finalitat, aquestes poden ser estimulades perquè originin noves connexions. D'aquesta manera s'estableixen els circuits o xarxes neuronals que ajudaran l'infant en els seus processos cerebrals futurs.

Amb la finalitat d'estimular el cervell del nadó, el metge nord-americà Glenn Doman va crear el seu programa d'estimulació primerenca. L'estimulació mira de donar la possibilitat al nostre cervell perquè desenvolupi tot el seu potencial: ajuda a aprofitar la capacitat d'aprenentatge i adaptabilitat del cervell del bebè. Proporciona estímuls constants, mitjançant jocs i exercicis que reforcen les seves funcions cerebrals i col·labora en la bona organització neurològica de l'infant. Aquests jocs i exercicis, així com tot aquest procés d'estimulació, poden seguir-se a l'Escola de Pares del Col·legi Montserrat. Creada el 1994, l'escola de Pares ofereix als pares i mares dur a terme un treball especialitzat amb els seus fills desenvolupant l'excel·lència física en el programa de desenvolupament bàsic de Glenn Doman. Es pot, a través d'ella, accedir als programes d'estimulació d'una forma participativa i constructiva.

A l'Escola de Pares, d'acord amb el mètode de Glenn Doman, l'estimulació es basa en programes que abasten tres grans excel·lències: excel·lència cognitiva o intel·lectual (que inclou els programes enciclopèdic, de lectura, de matemàtiques, de llenguatge musical o de coneixement de l'idioma estranger...); excel·lència social (que es treballa bàsicament en el nucli familiar); i finalment excel·lència física (que inclou el programa de desenvolupament bàsic, que dóna l'oportunitat de la mobilitat: passar per totes les fases del desenvolupament de l'home, des de l'arrossegament fins al caminar, passant pel gateig o el pas per l'escala de braquiació).

Vegem alguns exemples del que es treballa a l'Escola de Pares durant els primers mesos del bebè, abans de l'any. Per exemple el treball de l'equilibri ofereix diferents exercicis per potenciar aquesta faceta. En les primeres etapes, els pares poden dur a terme activitats vestibulars passives: accelerar el bebè sobre una catifa, un coixí o una manta de jocs. Moure el nen endavant i enrere sense aixecar-lo del terra, cap a la dreta i cap a l'esquerra, rotació horitzontal cap a la dreta o l'esquerra... A partir del mig any de vida, es poden incorporar nous exercicis per a enriquir l'estimulació primerenca: moure's per casa amb l'infant als braços, balancejar-lo cap als dos cantons... En les activitats vestibulars actives, es poden treballar exercicis bàsics com la tombarella, la rotació horitzontal i el pas per la barra d'equilibri. Al principi amb ajuda i després de manera autònoma.

Bebè passant per l'escala de braquiació a l'Escola de Pares.
Un altre exemple és el treball de la capacitat manual relacionada amb la capacitat d'escriure. L'objectiu final de la capacitat manual és poder aconseguir la braquiació, és a dir, que el bebè es desplaci per l'escala de braquiació per sí sol. Gràcies a aquesta feina s'aconsegueix la convergència oculomanual, l'expansió del tòrax i el desenvolupament dels músculs de l'esquena i l'espatlla. Les activitats adequades en una primera etapa manual consisteixen a treballar el reflex prensil: el bebè agafa el que li posem a la mà. Es tracta de donar oportunitats al bebè perquè agafi coses amb força. Ja en la segona etapa, una altra activitat és fomentar que el bebè s'agafi als dits d'un adult fins a quedar suspès, almenys durant deu segons. En una tercera etapa es pot incorporar una fusta perquè el bebè s'hi agafi sol i quedi suspès. Amb aquest exercici es fomenta que el bebè pugui agafar cada cop peces més petites. És en aquest estadi quan s'incorpora el pas del bebè per l'escala de braquiació. En l'última etapa, es tracta que finalment el bebè sàpiga passar sol per l'escala de braquiació: la capacitat bimanual. L'infant anirà millorant l'habilitat de cada mà de manera individual i coordinada fins arribar a la lateralització manual. Això és possible fer-ho de forma detallada a l'Escola de Pares.

Un últim exemple és el treball de la mobilitat. Aquest procés implica en el bebè un treball de coordinació, respiració i equilibri molt important. Es tracta que el bebè tingui una bona organització neurològica i concretament poder desenvolupar les bases prelaterals de tota mobilitat. El primer pas és l'arrossegament: aquí consisteix en coordinar els dos hemisferis cerebrals per al desplaçament contralateral en el bebè. El programa es divideix en dues parts: sessions curtes específiques en les quals s'estimula el moviment del bebè amb cançons o estímuls sonors; sessions llargues en les quals es deixa el bebè completament sol perquè aprengui a moure's. El gateig és un altre aspecte important. Per ajudar el gateig es poden fer carreres entre amics, que fomenten aquesta activitat a través del joc. L'últim pas és fomentar la bipedestació, primer amb ajuda dels pares i després de forma autònoma. Quantes més oportunitats es donin per caminar, més aprenentatge.
L'Escola de Pares és, doncs, una possibilitat perfecta per ajudar al creixement del bebè. A part, ser membre de l'Escola de Pares inclou alguns avantatges: es pot participar al curser d'Estimulació Primerenca que fem en el mateix Col·legi Montserrat; tenir assessorament constant i seguiment per part de les psicòlogues del centre, que poden resoldre els dubtes que es plantegin al llarg de tot el programa; poder disposar de les instal·lacions, circuits i material adequat per al desenvolupament de tots els programes; poder participar en les diferents trobades i tallers que s'organitzen al llarg de l'any; i ser membres de la biblioteca de l'Escola de Pares.


Per a més informació sobre com pretànyer a l'Escola de Pares, qui hi estigui interessat/a pot escriure al mail escoladepares@cmontserrat.net.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada