L'arribada
d'un nadó a la família suposa una enorme responsabilitat. A banda
de la necessitat de l'aliment, de la cura o de l'afecte, és
important també tenir en compte la necessitat del desenvolupament
cognitiu. El potencial d'un bebè al néixer és immens i de la
quantitat d'estímuls que rebi en els primers anys de la seva vida en
dependrà en part el creixement dels seus circuits neuronals.
Actualment, especialistes en diferents àmbits del món infantil
(metges, neuròlegs, psiquiatres, pedagogs, investigadors...) estan
d'acors en que els primers anys de la vida d'un nen són decisius per
al desenvolupament de la seva capacitat cerebral, perquè és el
període en què s'estableixen les connexions neuronals. Més enllà
de les funcions bàsiques que poden dur a terme les neurones
preparades per aquesta finalitat, aquestes poden ser estimulades
perquè originin noves connexions. D'aquesta manera s'estableixen els
circuits o xarxes neuronals que ajudaran l'infant en els seus
processos cerebrals futurs.
Amb
la finalitat d'estimular el cervell del nadó, el metge nord-americà
Glenn Doman va crear el seu programa d'estimulació primerenca.
L'estimulació mira de donar la possibilitat al nostre cervell perquè
desenvolupi tot el seu potencial: ajuda a aprofitar la capacitat
d'aprenentatge i adaptabilitat del cervell del bebè. Proporciona
estímuls constants, mitjançant jocs i exercicis que reforcen les
seves funcions cerebrals i col·labora en la bona organització
neurològica de l'infant. Aquests jocs i exercicis, així com tot
aquest procés d'estimulació, poden seguir-se a l'Escola de Pares
del Col·legi Montserrat. Creada el 1994, l'escola de Pares ofereix
als pares i mares dur a terme un treball especialitzat amb els seus
fills desenvolupant l'excel·lència física en el programa de
desenvolupament bàsic de Glenn Doman. Es pot, a través d'ella,
accedir als programes d'estimulació d'una forma participativa i
constructiva.
A
l'Escola de Pares, d'acord amb el mètode de Glenn Doman,
l'estimulació es basa en programes que abasten tres grans
excel·lències: excel·lència cognitiva o intel·lectual (que
inclou els programes enciclopèdic, de lectura, de matemàtiques, de
llenguatge musical o de coneixement de l'idioma estranger...);
excel·lència social (que es treballa bàsicament en el nucli
familiar); i finalment excel·lència física (que inclou el programa
de desenvolupament bàsic, que dóna l'oportunitat de la mobilitat:
passar per totes les fases del desenvolupament de l'home, des de
l'arrossegament fins al caminar, passant pel gateig o el pas per
l'escala de braquiació).
Vegem
alguns exemples del que es treballa a l'Escola de Pares durant els
primers mesos del bebè, abans de l'any. Per exemple el treball de
l'equilibri ofereix diferents exercicis per potenciar aquesta faceta.
En les primeres etapes, els pares poden dur a terme activitats
vestibulars passives: accelerar el bebè sobre una catifa, un coixí
o una manta de jocs. Moure el nen endavant i enrere sense aixecar-lo
del terra, cap a la dreta i cap a l'esquerra, rotació horitzontal
cap a la dreta o l'esquerra... A partir del mig any de vida, es poden
incorporar nous exercicis per a enriquir l'estimulació primerenca:
moure's per casa amb l'infant als braços, balancejar-lo cap als dos
cantons... En les activitats vestibulars actives, es poden treballar
exercicis bàsics com la tombarella, la rotació horitzontal i el pas
per la barra d'equilibri. Al principi amb ajuda i després de manera
autònoma.
Bebè passant per l'escala de braquiació a l'Escola de Pares. |
Un
altre exemple és el treball de la capacitat manual relacionada amb
la capacitat d'escriure. L'objectiu final de la capacitat manual és
poder aconseguir la braquiació, és a dir, que el bebè es desplaci
per l'escala de braquiació per sí sol. Gràcies a aquesta feina
s'aconsegueix la convergència oculomanual, l'expansió del tòrax i
el desenvolupament dels músculs de l'esquena i l'espatlla. Les
activitats adequades en una primera etapa manual consisteixen a
treballar el reflex prensil: el bebè agafa el que li posem a la mà.
Es tracta de donar oportunitats al bebè perquè agafi coses amb
força. Ja en la segona etapa, una altra activitat és fomentar que
el bebè s'agafi als dits d'un adult fins a quedar suspès, almenys
durant deu segons. En una tercera etapa es pot incorporar una fusta
perquè el bebè s'hi agafi sol i quedi suspès. Amb aquest exercici
es fomenta que el bebè pugui agafar cada cop peces més petites. És
en aquest estadi quan s'incorpora el pas del bebè per l'escala de
braquiació. En l'última etapa, es tracta que finalment el bebè
sàpiga passar sol per l'escala de braquiació: la capacitat
bimanual. L'infant anirà millorant l'habilitat de cada mà de manera
individual i coordinada fins arribar a la lateralització manual.
Això és possible fer-ho de forma detallada a l'Escola de Pares.
Un
últim exemple és el treball de la mobilitat. Aquest procés implica
en el bebè un treball de coordinació, respiració i equilibri molt
important. Es tracta que el bebè tingui una bona organització
neurològica i concretament poder desenvolupar les bases prelaterals
de tota mobilitat. El primer pas és l'arrossegament: aquí
consisteix en coordinar els dos hemisferis cerebrals per al
desplaçament contralateral en el bebè. El programa es divideix en
dues parts: sessions curtes específiques en les quals s'estimula el
moviment del bebè amb cançons o estímuls sonors; sessions llargues
en les quals es deixa el bebè completament sol perquè aprengui a
moure's. El gateig és un altre aspecte important. Per ajudar el
gateig es poden fer carreres entre amics, que fomenten aquesta
activitat a través del joc. L'últim pas és fomentar la
bipedestació, primer amb ajuda dels pares i després de forma
autònoma. Quantes més oportunitats es donin per caminar, més
aprenentatge.
L'Escola
de Pares és, doncs, una possibilitat perfecta per ajudar al
creixement del bebè. A part, ser membre de l'Escola de Pares inclou
alguns avantatges: es pot participar al curser d'Estimulació
Primerenca que fem en el mateix Col·legi Montserrat; tenir
assessorament constant i seguiment per part de les psicòlogues del
centre, que poden resoldre els dubtes que es plantegin al llarg de
tot el programa; poder disposar de les instal·lacions, circuits i
material adequat per al desenvolupament de tots els programes; poder
participar en les diferents trobades i tallers que s'organitzen al
llarg de l'any; i ser membres de la biblioteca de l'Escola de Pares.
Per
a més informació sobre com pretànyer a l'Escola de Pares, qui hi
estigui interessat/a pot escriure al mail
escoladepares@cmontserrat.net.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada