Un dels transtorns que
més presència està tenint darrerament a les aules de les escoles
és el conegut com a TDA (Transtorn del Dèficit d'Atenció). Si es
té un mínim contacte amb el món educatiu, es veurà que cada cop
es parla més d'alumnes a qui se'ls ha detectat aquest transtorn que,
a més, pot anar acompanyat d'hiperactivitat (d'aquí que se'l
conegui oficialment com a TDAH).
Aquest problema d'origen
neurobiològic provoca trastorns de conducta en els alumnes de manera
bastant freqüent. Són comportaments que desafien les normes, les
regles i l'autoritat perquè és un transtorn negativista desafiant.
Els qui el pateixen tenen un cert risc de desajustament i de rebuig
social. També és freqüent observar en alumnes amb TDA, tot i que
en menor mesura, trastorns específics d'aprenentatge, com per
exemple problemes de la lectura (dislèxia), de l'escriptura
(disgrafia), alteracions del càlcul matemàtic, o del llenguatge,
amb dificultats manifestes per expressar-se. Aquests quadres poden
anar acompanyats d'ansietat i fins i tot de problemes en la
coordinació i la psicomotricitat. Ja és menys probable, però sí
possible observar trastorns de tics i trastorns depressius i afectius
en alumnes amb aquesta problemàtica.
Un dels grans reptes del
món educatiu avui dia és com oferir un ajut i una atenció
personalitzada als alumnes que pateixen aquest trastorn i com
gestionar aquesta problemàtica en el dia a dia d'una classe,
especialment quan el trastorn es detecta i diagnostica a l'ESO, quan
l'alumne està en plena adolescència.
En aquests casos,
probablement ja no es percebrà la hiperactivitat, ja que l'alumne
serà capaç de romandre assegut, encara que li sigui difícil
seguir les classes. Però en canvi sí que es mantindran les
dificultats d’atenció, així com la impulsivitat. Probablement
seran alumnes amb dificultats d’organització i planificació, de
control del temps
i d’establiment de
prioritats. Quan es té el diagnòstic d'un alumne amb TDAH, cal
seguir, doncs, una sèrie de recomanacions i estratègies que afecten
des de la gestió a l'aula fins al suport especialitzat.
 |
| Els alumnes amb TDAH tendeixen a distreure's amb facilitat a classe. |
Podem ajudar un alumne
amb TDAH si posem en pràctica tècniques per aconseguir la seva
atenció: per exemple si fraccionem una activitat llarga en passos
més petits i ens fixem en si l'alumne ho ha entès o no; podem
proporcionar informació periòdica sobre la qualitat de la feina;
utilitzar diagrames, gràfics i imatges per visualitzar el que
s’explica amb paraules; proporcionar àmplies possibilitats de
pràctica; mostrar amb accions allò que volem que els alumnes
facin i proporcionar instruccions clares sobre les estratègies a
utilitzar. Després caldrà, però, implicar l’alumne en
l’aprenentatge.
Per implicar un alumne
amb TDAH és molt important la interacció amb aquesta mena d'alumnes
a través de preguntes, converses... Podem relacionar el tema amb les
experiències prèvies de l’alumnat. En ocasions, és necessari
adaptar els objectius i les activitats a les seves possibilitats
d’aprenentatge, sempre amb la intenció que l’alumne pugui
realitzar amb èxit el màxim nombre de tasques possibles. Per
implicar aquests alumnes és bo, sobretot, utilitzar metodologies de
treball en petit grup.
Totes aquestes tècniques
són importants per a l'organització i la planificació de
l’activitat dels alumnes, especialment en l’etapa d’educació
secundària. Però per fer-ne un seguiment adequat, és vital per
part del professorat dur a terme un Pla visual de treball individual
que reforci el seguiment de l'alumne. Igualment, cal seguir
estratègies concretes per realitzar una prova escrita, adaptant-la
a les capacitats de l'alumne amb TDAH. I, en cas d'èxit o fracàs,
sempre incrementar els incentius, no els càstigs.
La implicació del
professorat en l'aprenentatge dels alumnes amb un TDAH diagnosticat
és, doncs, importantíssima. I el coneixement i el domini de les
tècniques per treballar amb aquests casos és, avui dia, formació
elemental i bàsica per al professorat.
Podeu trobar més
informació sobre el TDAH en aquests enllaços:
